SG

Feminista, precària, catalana de pare andalús i mare valenciana, la primera de la meva família amb estudis universitaris. Em vaig llicenciar en Ciències Polítiques i de l’Administració i en Dret per la UPF, vaig cursar Màster en Polítiques d’Igualtat de Gènere de la UAB i Gendering Practices Master Program per Universitat de Göteborg. He treballat en tot tipus de treballs, la majoria precaris. Coordino projectes socials amb perspectiva de gènere. Acompanyar el meu avi en el seu viatge final em va fer reflexionar sobre la importància de la cura de la vida, sent conscient de la necessitat de posar a les persones al centre de les polítiques. Sempre he participat en moviments socials perquè crec que és la forma de canviar coses. Quan es va produir el 15M, aquella gegantesca ona de canvi, estava a Plaça de Catalunya al crit de “lo llaman democracia y no lo es”. Després vaig emigrar a Mèxic i d’allí, a Suècia. Vaig ser Secretària de Feminismes i de Coordinació Interna a Podem Catalunya durant un any. Mai havia militat en un partit fins ara, però he fet política des del activisme, formant part del moviment feminista i a nivell del meu barri, tenint clar que lo personal és polític.Sóc coordinadora del Cercle de Feminismes i Sexualitats Catalunya.

Em presento perquè vull construir un partit per la gent. Un Podem fort, que tingui veu per poder portar les demandes de les persones que no tenen veu. Vull un Podem horitzontal i proper, des de la quotidianitat. Un Podem territorial amb una política feta des de baix. Un Podem Feminista on les dones no demanem pas ni permís i liderin. Aposto per repensar la política des de la cura i el respecte i no des de la competició. Mitjançant la nostra acció política i social, hem d’assolir un canvi profund en benefici de totes i tots: una societat més democràtica, més justa i més sostenible. Per construir una Catalunya lliure de discriminació i opressions. Proposem una política de les emocions i de sororitat que reconegui que no tenim els mateixos sentiments, les mateixes vides, o els mateixos cossos, però que vivim en un espai comú on hem d’assegurar que totes les persones hi tenim cabuda.